Aquest conte relata com un home, després d'ingressar en una presó, relata el motiu que l'ha portat allà. I aquest és el fet de matar la seva dona amb una destral per haver impedit que ell matés el seu gat, del que n'estava fart. Després d'assassinar-la sense cap mena de remordiment, procedeix a amagar el cos darrera d'una paret. Tot seguit, volent trobar el gat, aquest no es deixa veure, per tant l'home dorm tranquil fins que un bon dia la policia va anar a investigar l'absència de la seva dona, ell es passa de llest i remarca la consistència de les parets, assenyalant la paret on hi ha el cadàver. A l'instant s'escolta un udol esgarrifós que fa que els policies trenquin la paret només per descobrir el cadàver de la dona, i a sobre d'aquest, el gat menjant-se'n el cap.
Aquest fragment pertany a Edgar Allan Poe(1809-1849). Va ser escriptor, poeta, crític i periodista americà que després de quedar orfe de nen va ser adoptat a Virginia i posteriorment va entrar a l'exèrcit, tot i que fos per un període curt. Ha estat un dels grans mestres del relat curt, especialment de terror. Va morir amb 40 anys, degut a causes desconegudes, però es sospita que hauria pogut ser alcohòlic o haver patit un atac cardíac.
Aquest conte pertany al gènere del terror o del misteri, situat al Romanticisme(primera meitat del S.XIX),ja que el relat té un to melancòlic.
La caracterització dels personatges és indirecta, ja que mai els descriu de forma directa. Els personatges són l'home, la dona i el gat. El primer és una persona freda, però amb un temperament molt variable, perquè és alcohòlic i a més a més cada vegada veu el gat com una bèstia més abominable, fins al punt que l'intenta assassinar. També és una persona que pateix problemes mentals, ja que li sembla que el gat està obsessionat amb ell. L'altre personatge és el gat, el qual podríem situar com el rival de l'home, o inclusiu el seu reflex, ja que l'home veu el gat com una bèstia abominable, sense adonar-se que qui s'està deshumanitzant és ell.
Finalment, com a personatge secundari o inclusiu terciari, degut a la seva poca importància(com a mínim de forma directa) trobem la dona, qui podria representar el que era l'home abans de caure en l'alcoholisme; bona, pacient, afable i el contrari del que és el seu marit, per tant,exerceix de figura com de "Ying Yang" que complementa contràriament a l'home.
Aquesta història es podria situar en dos llocs: La cel·la on l'home relata el crim posteriorment d'haver-lo comés, i el soterrani/casa de la parella, on té lloc l'ocultament del cos.
El gat posseeix una taca blanca que ressalta sobre el seu cos negre. Aquesta taca evoluciona fins convertir-se en una forca que suposadament interpreta la culpabilitat de l'home, o fins i tot la seva por a morir.
El conte té un llenguatge estàndard, sense masses dificultats amb el lèxic, però sí que posseeix un molt extens vocabulari, sobretot per descriure l'animal: macabre, sinistre,bèstia irracional...i ressaltar-ne encara més les qualitats que l'acaben definint a ell. També té un ritme que es va accelerant a mesura que avança el text, amb oracions cada vegada més breus i ràpides per donar a l'obra un aire de suspens.
Quant al narrador, és en primera persona i protagonista, ja que l'home és qui relata el diari centrant-se en ell com a personatge principal. El text és una narració degut que al cap i a la fi l'objectiu d'aquest no és cap més que relatar una historia amb abundància de descripcions(sobretot respecte el gat).
Durant el text empra alguns símils, metàfores com la taca blanca en el gat negre i algunes sinestèsies com avorribles carícies.
En conclusió m'ha agradat comentar aquest text, ja que n'he pogut extreure molt més suc que no pas de "La mà dissecada", i perquè prefereixo el gènere de terror i de suspens que empra Edgar Allan Poe, que no pas el de Guy de Maupassant, que en la meva opinió força més avorrit. Després d'aprofundir més en el text m'he adonat que és ple de detalls que a primera vista passen per alt, però que són moltes picades d'ullet de l'autor. Entre aquestes trobem simpaties com el color del gat, l'ambientació de l'història, la localització i els detalls com que el gat és el reflex de l'home.
Aquest fragment pertany a Edgar Allan Poe(1809-1849). Va ser escriptor, poeta, crític i periodista americà que després de quedar orfe de nen va ser adoptat a Virginia i posteriorment va entrar a l'exèrcit, tot i que fos per un període curt. Ha estat un dels grans mestres del relat curt, especialment de terror. Va morir amb 40 anys, degut a causes desconegudes, però es sospita que hauria pogut ser alcohòlic o haver patit un atac cardíac.
Aquest conte pertany al gènere del terror o del misteri, situat al Romanticisme(primera meitat del S.XIX),ja que el relat té un to melancòlic.
La caracterització dels personatges és indirecta, ja que mai els descriu de forma directa. Els personatges són l'home, la dona i el gat. El primer és una persona freda, però amb un temperament molt variable, perquè és alcohòlic i a més a més cada vegada veu el gat com una bèstia més abominable, fins al punt que l'intenta assassinar. També és una persona que pateix problemes mentals, ja que li sembla que el gat està obsessionat amb ell. L'altre personatge és el gat, el qual podríem situar com el rival de l'home, o inclusiu el seu reflex, ja que l'home veu el gat com una bèstia abominable, sense adonar-se que qui s'està deshumanitzant és ell.
Finalment, com a personatge secundari o inclusiu terciari, degut a la seva poca importància(com a mínim de forma directa) trobem la dona, qui podria representar el que era l'home abans de caure en l'alcoholisme; bona, pacient, afable i el contrari del que és el seu marit, per tant,exerceix de figura com de "Ying Yang" que complementa contràriament a l'home.
Aquesta història es podria situar en dos llocs: La cel·la on l'home relata el crim posteriorment d'haver-lo comés, i el soterrani/casa de la parella, on té lloc l'ocultament del cos.
El gat posseeix una taca blanca que ressalta sobre el seu cos negre. Aquesta taca evoluciona fins convertir-se en una forca que suposadament interpreta la culpabilitat de l'home, o fins i tot la seva por a morir.
El conte té un llenguatge estàndard, sense masses dificultats amb el lèxic, però sí que posseeix un molt extens vocabulari, sobretot per descriure l'animal: macabre, sinistre,bèstia irracional...i ressaltar-ne encara més les qualitats que l'acaben definint a ell. També té un ritme que es va accelerant a mesura que avança el text, amb oracions cada vegada més breus i ràpides per donar a l'obra un aire de suspens.
Quant al narrador, és en primera persona i protagonista, ja que l'home és qui relata el diari centrant-se en ell com a personatge principal. El text és una narració degut que al cap i a la fi l'objectiu d'aquest no és cap més que relatar una historia amb abundància de descripcions(sobretot respecte el gat).
Durant el text empra alguns símils, metàfores com la taca blanca en el gat negre i algunes sinestèsies com avorribles carícies.
En conclusió m'ha agradat comentar aquest text, ja que n'he pogut extreure molt més suc que no pas de "La mà dissecada", i perquè prefereixo el gènere de terror i de suspens que empra Edgar Allan Poe, que no pas el de Guy de Maupassant, que en la meva opinió força més avorrit. Després d'aprofundir més en el text m'he adonat que és ple de detalls que a primera vista passen per alt, però que són moltes picades d'ullet de l'autor. Entre aquestes trobem simpaties com el color del gat, l'ambientació de l'història, la localització i els detalls com que el gat és el reflex de l'home.
