miércoles, 15 de junio de 2016

El gat negre

Aquest conte relata com un home, després d'ingressar en una presó, relata el motiu que l'ha portat allà. I aquest és el fet de matar la seva dona amb una destral per haver impedit que ell matés el seu gat, del que n'estava fart. Després d'assassinar-la sense cap mena de remordiment, procedeix a amagar el cos darrera d'una paret. Tot seguit, volent trobar el gat, aquest no es deixa veure, per tant l'home dorm tranquil fins que un bon dia la policia va anar a investigar l'absència de la seva dona, ell es passa de llest i remarca la consistència de les parets, assenyalant la paret on hi ha el cadàver. A l'instant s'escolta un udol esgarrifós que fa que els policies trenquin la paret només per descobrir el cadàver de la dona, i a sobre d'aquest, el gat menjant-se'n el cap.

Aquest fragment pertany a Edgar Allan Poe(1809-1849). Va ser escriptor, poeta, crític i periodista americà que després de quedar orfe de nen va ser adoptat a Virginia i posteriorment va entrar a l'exèrcit, tot i que fos per un període curt. Ha estat un dels grans mestres del relat curt, especialment de terror. Va morir amb 40 anys, degut a causes desconegudes, però es sospita que hauria pogut ser alcohòlic o haver patit un atac cardíac.
Aquest conte pertany al gènere del terror o del misteri, situat al Romanticisme(primera meitat del S.XIX),ja que el relat té un to melancòlic.
La caracterització dels personatges és indirecta, ja que mai els descriu de forma directa. Els personatges són l'home, la dona i el gat. El primer és una persona freda, però amb un temperament molt variable, perquè és alcohòlic i a més a més cada vegada veu el gat com una bèstia més abominable, fins al punt que l'intenta assassinar. També és una persona que pateix problemes mentals, ja que li sembla que el gat està obsessionat amb ell. L'altre personatge és el gat, el qual podríem situar com el rival de l'home, o inclusiu el seu reflex, ja que l'home veu el gat com una bèstia abominable, sense adonar-se que qui s'està deshumanitzant és ell.
Finalment, com a personatge secundari o inclusiu terciari, degut a la seva poca importància(com a mínim de forma directa) trobem la dona, qui podria representar el que era l'home abans de caure en l'alcoholisme; bona, pacient, afable i el contrari del que és el seu marit, per tant,exerceix de figura com de "Ying Yang" que complementa contràriament a l'home.
Aquesta història es podria situar en dos llocs: La cel·la on l'home relata el crim posteriorment d'haver-lo comés, i el soterrani/casa de la parella, on té lloc l'ocultament del cos.
El gat posseeix una taca blanca que ressalta sobre el seu cos negre. Aquesta taca evoluciona fins convertir-se en una forca que suposadament interpreta la culpabilitat de l'home, o fins i tot la seva por a morir.
El conte té un llenguatge estàndard, sense masses dificultats amb el lèxic, però sí que posseeix un molt extens vocabulari, sobretot per descriure l'animal: macabre, sinistre,bèstia irracional...i ressaltar-ne encara més les qualitats que l'acaben definint a ell. També té un ritme que es va accelerant a mesura que avança el text, amb oracions cada vegada més breus i ràpides per donar a l'obra un aire de suspens.
Quant al narrador, és en primera persona i protagonista, ja que l'home és qui relata el diari centrant-se en ell com a personatge principal. El text és una narració degut que al cap i a la fi l'objectiu d'aquest no és cap més que relatar una historia amb abundància de descripcions(sobretot respecte el gat).
Durant el text empra alguns símils, metàfores com la taca blanca en el gat negre i algunes sinestèsies com avorribles carícies.

En conclusió m'ha agradat comentar aquest text, ja que n'he pogut extreure molt més suc que no pas de "La mà dissecada", i perquè prefereixo el gènere de terror i de suspens que empra Edgar Allan Poe, que no pas el de Guy de Maupassant, que en la meva opinió força més avorrit. Després d'aprofundir més en el text m'he adonat que és ple de detalls que a primera vista passen per alt, però que són moltes picades d'ullet de l'autor. Entre aquestes trobem simpaties com el color del gat, l'ambientació de l'història, la localització i els detalls com que el gat és el reflex de l'home.

miércoles, 1 de junio de 2016

Coses de la Providència


Coses de la Providència

Pere Calders i Rossinyol(Barcelona 29/07/1912-21/07/1994), va ser un escriptor i dibuixant català. Escrivia novel·les, articles al diari de caràcter periodístic, però sobretot el que el va fer destacar van ser els seus contes. Com a contaire va rebre, entre altres, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Com a dibuixant va arribar a dirigir L’Esquella de la Torratxa, juntament amb Tísner.
Després d’haver lluitat a la Guerra Civil Espanyola com a republicà, es va veure obligat a exiliar-se a França, per més tard acabar exiliant-se a Mèxic. Tot i així, mai deixà d’estimar la seva terra, Catalunya, i va continuar escrivent en català. Tal va ser així, que durant els primers anys a l’exili va recopilar tots els seus contes creant un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta (1955), al qual pertany Coses de la Providència.

Aquest conte narra la història d’un jove que s’aixeca un diumenge, molt segur d’ ell mateix, tot cofoi, a passejar pel Parc, fins que s’adona que no porta les claus a sobre. Confiat que l’obrirà la seva serventa Irene, s’emporta una gran sorpresa al trobar-se amb un home que assegura no conèixer de res amb tal seguretat, que se l’acaba creient, i per comprovar si és o no una farsa, li demana que el deixi dinar amb ells. L’home, que es descrit com a pertanyent a la mitjana edat, l’obre i un cop el protagonista veu que l’interior de la casa es idèntic a la seva, manifesta el seu enuig pel que ell considera una violació de la propietat. Llavors, el propietari de la casa,el nom del qual és Ernest, associa aquell fet amb que el protagonista vol flirtejar amb la seva filla Clara, però ho dóna per correcte, ja que tal i com explica a l’hora de dinar, després que el protagonista reclamés unes quantes vegades els seus drets sobre aquell pis, ell conegué a la seva dona d’una forma similar, justificant-ho com a “Coses de la Providència”. Diu que una força divina va empènyer a la seva persona des de l’Aquàrium fins una casa que no havia vist mai, i llavors es repetí la mateixa història que la del protagonista. Finalment, es produeix un flashforward on el protagonista explica que s’ha acabat casant amb la Clara, i finalitza preguntant-se on déu ser la Irene.




Jo crec que la introducció va des de l’inici del text fins que s’adona que aquell home està a casa seva, i que alguna cosa realment màgica ha passat(l’estirabot de Calders), ja que fins aquest punt,és un dia completament corrent que podria tenir qualsevol persona de carrer, però al moment de veure que aquell home està fermament convençut que aquella casa és la seva, alguna cosa canvia en la seva ment. Per conseqüència, el nus va des que descobreix aquest fet màgic, i es fa passar per un home que simplement busca algun lloc on li ofereixin dinar, fins que l’Ernest acaba d’explicar la història de com va conèixer a la seva dona, i manifesta el seu vistiplau cap a la unió de la Clara i el protagonista. I com a final, des que es fa el flashforward i s’explica com la Clara i ell porten casats ja uns anys fins a l’interrogant d’on deu ser la Irene.
En quant a l’estil del text, aquest és basa en la ironia, i la contraposició de la quotidianitat i la fantasia de l’estirabot que presenten els contes de Pere Calders. El registre té un nivell normal, sense arribar a cultismes, però tampoc mantenint-se en un punt col·loquial. De fet, al tractar-se d’un text de 1954, presenta certs arcaismes que són curiosos d’analitzar. Aquests van des d’alguns que pel context són bastant obvis, fins als que són ja paraules en total desús, com per exemple bonhomia, que vol dir ser un bon home, o la condició de ser-ho, d’esquitllentes, que vol dir d’amagatotis o plasenteria, que és una burla lleugera.
Si analitzem la estructura del text, la primera part és molt més descriptiva (de fet,n’és l’única), ja que és on descriu la seva situació des que es desperta fins que surt al carrer i s’adona que no porta les claus a sobre.

Per concloure, aquest text ha estat força correcte, ja que al ser un conte és força més assequible per a nivell de 4t d’ESO, però tot i així té força serietat. Ha anat força bé per entendre la literatura de postguerra i sobretot l’estil de contes que empra Pere Calders, i saber-lo caracteritzar. Però hi ha certs elements que no trobo que encaixin, tot i saber que precisament la part que no m’encaixa és la fantàstica. Quan l’Ernest al principi es mostra sorprès davant la intrusió del protagonista, i més tard explica que ell conegué a la seva dona de manera similar, no em quadra. Però ho atribuirem com a tret fantàstic per salvar a Calders.

A més, aquest comentari ha estat força més lax que els altres, i no ha calgut treballar amb tanta profunditat. Això és d’agrair ja que tot i ser un text més simple, ja té anys, i el llenguatge és més complex, sobretot a l’hora d’analitzar figures retòriques. Ha estat un bon text.

martes, 9 de febrero de 2016

Pirateria

Les descàrregues i les còpies de pel·lícules,
música,etc.a través d’Internet s’han de regular ?

Últimament estic una mica decebut amb algunes empreses de videojocs que volen denunciar les pàgines de descàrrega il·legal per a “evitar” reduir les ventes d’aquestes mateixes,i aquest és un tema que m’afecta força directament,tant com a qualsevol altre adolescent de la meva edat,ja que tothom en algun moment o altre ha jugat a un joc pirata,ha escoltat cançons pirates,o ha vist pel·lícules pirates(i no precisament les de Jack Sparrow).

Bé,jo començaré explicant el meu cas. Des de sempre he piratejat jocs,ja de ben petit,tanmateix com la música o les pel·lícules,per tal de no pagar-les. Després surten els il·luminats dient que les descàrregues pirates han de penalitzar-se d’alguna manera,que el mal accés a les mateixes produeix que el jovent eviti comprar els jocs podent tenir-los pirates...etc.
La mateixa empresa EA(una companyia de videojocs famosíssima)va fer que el darrer joc de SimCity tingui un DRM(un factor que restringeix el joc)que obliga l’usuari a estar permanentment connectat a Internet,per tal “d’evitar” piratejar el mateix joc. A part de l’obvi problema que la gent que el paga legalment,si per exemple vol marxar de vacances no pot jugar per culpa d’intentar restringir als pirates,això comporta que en col·lapsar-se els servidors de l’empresa,acaben molestant l’usuari legal que només vol jugar al joc que ha pagat. El mateix director de la famosa sèrie Game of Thrones,la sèrie més piratejada de la història,va declarar que la pirateria no afecta les seves ventes,en tot cas,les millora. Pel simple motiu que la persona que pirateja la sèrie,no l’anava a pagar igualment,i en cas que li agradi molt,potser acaba comprant-se-la. Gabe Newell,el propietari de l’empresa de videojocs Valve,va dir que l’única forma de combatre la pirateria,és oferint un bon servei. Per tant,és una insensatesa intentar evitar la pirateria ja que l’usuari acabarà consumint el producte sigui pirata o no.

En resum,la pirateria és un fet que no es pot negar,no s’hi pot lluitar o com a mínim no com ho sol fer la gent que hi està en desacord,perquè al cap i a la fi l’únic que fan aquestes empreses és posar portes al mar,i acabar impedint a l’usuari que s’hi troba nedant tranquil·lament.


Els paràgrafs estan ben ordenats?(Introducció- Raonament- Conclusió)  Cada paràgraf desenvolupa una idea? (0- 1- 2)

Sí.Sí.1.5

•  Els arguments utilitzats seran ben entesos pels lectors? Uses arguments de diferents tipus?(0-1-2)

Sí.2.


•  Totes les frases estan construïdes amb precisió i claredat? (0-1)1

•  Els connectors que inicien les frases són els més adequats? (0-1)0

•  El text està absent d'informacions sobreres o irrellevants? Repeteixes sempre les mateixes idees o, a mesura que el text va progressant hi introdueixes  arguments nous i alhora coherents amb el tema tractat? (0-1)1

•  Uses correctament els signes de puntuació? (0-1)1


• El text redactat presenta correcció lèxica? (0-1-2)1,25

lunes, 11 de enero de 2016

La mà dissecada

Henry René Guy de Maupassant va ser un escriptor d'origen francès,nascut l'any 1850 i mort l'any 1893 a causa de la sífilis,el qual escrivia bàsicament contes,tot i haver redactat 6 novel·les. Segons l'historiador del terror Rafel Llopis,estava molt allunyat del furor del Romanticisme,però es tracta d'un d'aquells autors difícils de situar en un sol gènere literari,seria mitjanament correcte etiquetar-lo a finals del Realisme i a principis del Naturalisme,majoritàriament se'l situa en el Naturalisme,ja que el gènere que més va cultivar va ser el conte,i ell era un gran mestre dels contes d'horror."La mà dissecada"és un conte que es troba dins d'un llibre que en recopila d'altres,anomenat La tomba i altres contes d'horror,la data de publicació del qual va ser el 23 de setembre del 1883.

Aquest conte explica la història d'una reunió d'amics,en la que un personatge anomenat Pierre porta una mà dissecada,i prenent-se les recomanacions dels amics amb sarcasme,anava explicant quines macabres utilitats se li podrien donar a la mà.Aquella mateixa nit,en penjar-la de la campana de la seva alcova,el criat del propietari de la mà dissecada va escoltar crits,i en anar a la cambra del seu amo va descobrir l'amo estrangulat amb les marques al coll de cinc dits,i la mà,desapareguda.Dues hores més tard degut a les cures intesnives d'un metge especialitzat,la víctima estava viva,boja,però viva.Va romandre set mesos ingressat en una clínica psiquiàtrica,però un dia,després de creure's perseguit per un espectre,va començar a demanar socors,es desplomà,i caié inert a terra.Un cop el van anar a enterrar,d'allà on provenia,es van trobar amb el cadàver d'un criminal a qui,casualment,li mancava una mà.
El tema és l'adquisició d'una mà dissecada,la idea general es tracta de l'ús d'aquesta per a fer comèdia,i l'assumpte general és com en una reunió d'amics es fa servir la mà com a objecte de broma,la qual no agrada als amics.
Aquest text té un to més aviat trist,ja que tracta e la mort,però amb un toc d'ironia i humor que és el que fa servir l'amic per riure's de la mort. També es podria tractar d'un text moralitzant:qui la fa la paga,i en aquest cas mostrar el respecte que s'ha de tenir pels morts.
L'introducció del text va des de la primera paraula,fins que els amics tornen cadascú a casa seva.El nus des que el narrador va a casa d'en Pierre fins que el van a veure urgentment degut a que es trobava pitjor a l'hospital mental.I el desenllaç,des que el van a veure a l'hospital fins a la fi.
Aquest text té un nivell de vocabulari correcte;sense ser vulgar però tampoc molt culte.Pel que fa a la fraseologia,es poden trobar frases fetes com ara "Qui ha begut,beurà",la qual en Pierre respon amb "I qui ha matat,matarà" les quals són refranys.També contè altres figures literàries com ara "tenir sang freda" que és una metàfora per representar la qualitat de no mostrar els sentiments d'una persona.
Els personatges d'aquest text són bàsicament el narrador,del qual no se'n diu el nom,en Pierre,que és el protagonista i els amics.La majoria d'aquests no tenen noms definits,o si els tenen,no tenen rellevància real per al text.Els principals es podrien considerar es podrien considerar tant en Pierre,que es un personatge molt irònic el qual acaba pagant cara la broma,i el narrador,que es queda una mica al marge de la història degut a que és un narrador observador.Com a tot bon conte,té plantejament,nus i desenllaç,els quals es poden diferenciar més facilment amb l'ajuda dels paràgrafs. El temps és bastant lineal,tot i que hi ha moments en els quals es fan prediccions bastant exactes del que passarà després,com quan diu "Qui ha matat,matarà" i la mà acaba assessinant Pierre.Es podria situar aquesta història al segle XX o XIX,ja que en certs moments,com quan parla del criat d'en Pierre,es podria deduir que ens trobem en aquella època històrica.

En conclusió,aquest conte parla de tenir respecte pels morts,mantenint un to irònic,i,a la vegada,amb una atmosfera de suspens.El final ha estat força previsible,tot i que la mà enterrada sota la tomba ha estat un detall força inesperat.


















Midnight city 2

Em llevo un bon dia ja fart de tot,fart de ser una ovelleta més del sistema,fart que ens vulguin enredar com rucs,i que ningú ho vegi. Fart que els de dalt no ens vulguin deixar pensar. I no m'agrada no pensar.Pensar és maravellós,però a ells els porta molts problemes.Algú que pensi,és algú que costa,o que no s'el pot enganyar,i enganyar és el fort d'alguns.Em llevo,em vesteixo,tot com una ovelleta més faria,però quan la meva mare m'obre la porta per anar a l'escola,corro,corro en direcció contrària com algú que corre cercant la llibertat. Al primer carreró que trobo,giro i entro en un magatzem abandonat,on em trobo molts més nens de la meva edat,els quals se'm queden mirant,però tant bon punt els explico què faig allà m'entenen. Ells són com jo;diferents,visionaris es podria arribar a dir.I m'expliquen què hi fan allà...tant de bo hagués arribat abans.Pensen com jo,i el que és millor,aviat actuaran com jo.

Midnight city

Un noi aparentment normal,es lleva un bon dia,un dia qualsevol,es podria dir,però aquest nen, aparentment normal,té un do. Però els dons no són res si no es desenvolupen les seves respectives habilitats. En aquest cas,aquest nen,cada dia quan arriba a l'escola pensa diferent,no actua,fins que un bon dia al arribar a casa,aquest nen se n'atipa de ser una ovelleta més del sistema,ell sap tant bé com funciona tot el sistema,que no ho diu a ningú per por de que l'explotin. Llavors,al dia següent, tant bon punt es lleva,esmorza de manera completament normal,però a l'hora de marxar a l'escola,corre en sentit contrari i entra al primer carreró sense sortida que troba,girant per colar-se en un magatzem abandonat. Tant bon punt va entrar,es va trobar amb tot de nens d'una edat semblant que eren allà per la mateixa raó,canviar de sistema. Junts,es van adonar que podien pensar molt més complexament sols,amb més llibertat.Després de molt de temps simplement pensant,van decidir actuar,coincidint amb un nou,i intentant sorprendre una humanitat o prou capacitada per assumir tot el que això comporta