lunes, 11 de enero de 2016

La mà dissecada

Henry René Guy de Maupassant va ser un escriptor d'origen francès,nascut l'any 1850 i mort l'any 1893 a causa de la sífilis,el qual escrivia bàsicament contes,tot i haver redactat 6 novel·les. Segons l'historiador del terror Rafel Llopis,estava molt allunyat del furor del Romanticisme,però es tracta d'un d'aquells autors difícils de situar en un sol gènere literari,seria mitjanament correcte etiquetar-lo a finals del Realisme i a principis del Naturalisme,majoritàriament se'l situa en el Naturalisme,ja que el gènere que més va cultivar va ser el conte,i ell era un gran mestre dels contes d'horror."La mà dissecada"és un conte que es troba dins d'un llibre que en recopila d'altres,anomenat La tomba i altres contes d'horror,la data de publicació del qual va ser el 23 de setembre del 1883.

Aquest conte explica la història d'una reunió d'amics,en la que un personatge anomenat Pierre porta una mà dissecada,i prenent-se les recomanacions dels amics amb sarcasme,anava explicant quines macabres utilitats se li podrien donar a la mà.Aquella mateixa nit,en penjar-la de la campana de la seva alcova,el criat del propietari de la mà dissecada va escoltar crits,i en anar a la cambra del seu amo va descobrir l'amo estrangulat amb les marques al coll de cinc dits,i la mà,desapareguda.Dues hores més tard degut a les cures intesnives d'un metge especialitzat,la víctima estava viva,boja,però viva.Va romandre set mesos ingressat en una clínica psiquiàtrica,però un dia,després de creure's perseguit per un espectre,va començar a demanar socors,es desplomà,i caié inert a terra.Un cop el van anar a enterrar,d'allà on provenia,es van trobar amb el cadàver d'un criminal a qui,casualment,li mancava una mà.
El tema és l'adquisició d'una mà dissecada,la idea general es tracta de l'ús d'aquesta per a fer comèdia,i l'assumpte general és com en una reunió d'amics es fa servir la mà com a objecte de broma,la qual no agrada als amics.
Aquest text té un to més aviat trist,ja que tracta e la mort,però amb un toc d'ironia i humor que és el que fa servir l'amic per riure's de la mort. També es podria tractar d'un text moralitzant:qui la fa la paga,i en aquest cas mostrar el respecte que s'ha de tenir pels morts.
L'introducció del text va des de la primera paraula,fins que els amics tornen cadascú a casa seva.El nus des que el narrador va a casa d'en Pierre fins que el van a veure urgentment degut a que es trobava pitjor a l'hospital mental.I el desenllaç,des que el van a veure a l'hospital fins a la fi.
Aquest text té un nivell de vocabulari correcte;sense ser vulgar però tampoc molt culte.Pel que fa a la fraseologia,es poden trobar frases fetes com ara "Qui ha begut,beurà",la qual en Pierre respon amb "I qui ha matat,matarà" les quals són refranys.També contè altres figures literàries com ara "tenir sang freda" que és una metàfora per representar la qualitat de no mostrar els sentiments d'una persona.
Els personatges d'aquest text són bàsicament el narrador,del qual no se'n diu el nom,en Pierre,que és el protagonista i els amics.La majoria d'aquests no tenen noms definits,o si els tenen,no tenen rellevància real per al text.Els principals es podrien considerar es podrien considerar tant en Pierre,que es un personatge molt irònic el qual acaba pagant cara la broma,i el narrador,que es queda una mica al marge de la història degut a que és un narrador observador.Com a tot bon conte,té plantejament,nus i desenllaç,els quals es poden diferenciar més facilment amb l'ajuda dels paràgrafs. El temps és bastant lineal,tot i que hi ha moments en els quals es fan prediccions bastant exactes del que passarà després,com quan diu "Qui ha matat,matarà" i la mà acaba assessinant Pierre.Es podria situar aquesta història al segle XX o XIX,ja que en certs moments,com quan parla del criat d'en Pierre,es podria deduir que ens trobem en aquella època històrica.

En conclusió,aquest conte parla de tenir respecte pels morts,mantenint un to irònic,i,a la vegada,amb una atmosfera de suspens.El final ha estat força previsible,tot i que la mà enterrada sota la tomba ha estat un detall força inesperat.


















Midnight city 2

Em llevo un bon dia ja fart de tot,fart de ser una ovelleta més del sistema,fart que ens vulguin enredar com rucs,i que ningú ho vegi. Fart que els de dalt no ens vulguin deixar pensar. I no m'agrada no pensar.Pensar és maravellós,però a ells els porta molts problemes.Algú que pensi,és algú que costa,o que no s'el pot enganyar,i enganyar és el fort d'alguns.Em llevo,em vesteixo,tot com una ovelleta més faria,però quan la meva mare m'obre la porta per anar a l'escola,corro,corro en direcció contrària com algú que corre cercant la llibertat. Al primer carreró que trobo,giro i entro en un magatzem abandonat,on em trobo molts més nens de la meva edat,els quals se'm queden mirant,però tant bon punt els explico què faig allà m'entenen. Ells són com jo;diferents,visionaris es podria arribar a dir.I m'expliquen què hi fan allà...tant de bo hagués arribat abans.Pensen com jo,i el que és millor,aviat actuaran com jo.

Midnight city

Un noi aparentment normal,es lleva un bon dia,un dia qualsevol,es podria dir,però aquest nen, aparentment normal,té un do. Però els dons no són res si no es desenvolupen les seves respectives habilitats. En aquest cas,aquest nen,cada dia quan arriba a l'escola pensa diferent,no actua,fins que un bon dia al arribar a casa,aquest nen se n'atipa de ser una ovelleta més del sistema,ell sap tant bé com funciona tot el sistema,que no ho diu a ningú per por de que l'explotin. Llavors,al dia següent, tant bon punt es lleva,esmorza de manera completament normal,però a l'hora de marxar a l'escola,corre en sentit contrari i entra al primer carreró sense sortida que troba,girant per colar-se en un magatzem abandonat. Tant bon punt va entrar,es va trobar amb tot de nens d'una edat semblant que eren allà per la mateixa raó,canviar de sistema. Junts,es van adonar que podien pensar molt més complexament sols,amb més llibertat.Després de molt de temps simplement pensant,van decidir actuar,coincidint amb un nou,i intentant sorprendre una humanitat o prou capacitada per assumir tot el que això comporta