Em llevo un bon dia ja fart de tot,fart de ser una ovelleta més del sistema,fart que ens vulguin enredar com rucs,i que ningú ho vegi. Fart que els de dalt no ens vulguin deixar pensar. I no m'agrada no pensar.Pensar és maravellós,però a ells els porta molts problemes.Algú que pensi,és algú que costa,o que no s'el pot enganyar,i enganyar és el fort d'alguns.Em llevo,em vesteixo,tot com una ovelleta més faria,però quan la meva mare m'obre la porta per anar a l'escola,corro,corro en direcció contrària com algú que corre cercant la llibertat. Al primer carreró que trobo,giro i entro en un magatzem abandonat,on em trobo molts més nens de la meva edat,els quals se'm queden mirant,però tant bon punt els explico què faig allà m'entenen. Ells són com jo;diferents,visionaris es podria arribar a dir.I m'expliquen què hi fan allà...tant de bo hagués arribat abans.Pensen com jo,i el que és millor,aviat actuaran com jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario